ACKERMAN, JENNIFER
EN AQUEST LLIBRE ES PLASMEN ELS DARRERS CONEIXEMENTS SOBRE COM VIUEN ELS OCELLS, COM ES COMUNIQUEN, BROSTEGEN, CORTEGEN, REPRODUEIXEN, SOBREVIUEN, FET QUE HA CAPGIRAT LES VISIONS TRADICIONALS. Alguns dels comportaments extraordinaris dels ocells són enigmes que sembla que ampliïn els límits de l'ocellitat: una mare ocell que mata els seus pollets, i una altra que desinteressadament té cura dels joves d'altres ocells com si fossin seus. Ocells joves que s'aboquen a alimentar els seus germans, i d'altres tan competitius que apunyalen els companys de niu fins a matar-los. Ocells que creen precioses obres d'art, i ocells que gratuïtament destrueixen les creacions d'altres ocells. Ocells, com la gralla d'ales blanques, que tenen les seves contradiccions: un ocell assassí que empala la presa en punxes o en forques de les branques, però que canta tan bellament que els compositors han creat peces senceres al voltant del seu cant; un altre amb una reputació de solemnitat que és fortament addicte al joc, i un altre que col·labora amb una espècie -els humans- però en parasita una altra de manera macabra. Ocells que fan regals i ocells que roben, que ballen i que tamborinegen, que pinten les seves creacions o que es pinten ells mateixos. A partir d'observacions personals, els darrers avenços científics i els viatges arreu del món relacionats amb l'ornitologia, Jennifer Ackerman demostra clarament que no hi ha un únic tarannà d'ocell, sinó més aviat un ventall vertiginós d'espècies amb diferents aparences i estils de vida. Com va dir en una ocasió el biòleg E. O. Wilson, quan has vist un ocell, no els has vist tots. TRADUCCIÓ D'EDUARD CASTANYO * Ackerman ha rebut el National Endowment for the Arts Literature Fellowship in Non-Fiction, una Bunting Fellowship, i una beca Alfred P. Sloan Foundation.